L’excusa per vendre la informació: afegir-hi valor

Els motius convergents per a la venta són els mateixos que de manera repetitiva i mecanicista acompanyen la promoció, subvenció (encoberta) i subsidi a les empreses privades paràsites de les administracions: promocionar la col·laboració público-privada, millorar la transparència, modernitzar el sistema, ser més eficients i afegir valor a la informació, entre altres.

A pesar que el projecte és estableix que s’ha de crear “un model que permeti facilitar les grans quantitats de dades (…) a tots els agents que intervenen o tenen capacitat per millorar la salut de la població(…), empreses, centres de recerca, centres tecnològics, empreses de tecnologia sanitària”; el cert és que amb aquest projecte, el Departament de Salut privilegiarà els agents privats amb la venda de dades estratègiques per a la planificació i l’enfortiment de qualsevol sistema sanitari com la història clínica del conjunt de la ciutadania, així com altres dades obtingudes pel sistema, com l’estat de salut mental, els hàbits sobre el consum d’alcohol, o altres malalties, per posar alguns exemples.

Boi Ruiz accelera per tant, un procés en el què la sanitat pública serà cada cop més precària i subordinada a la privada, i en el què la privada, més subvencionada amb els nostres recursos, concentrarà encara més beneficis privats en poques mans.

PWHC dissenyant ideologia i executant-la a les nostres administracions

PWHC advertien en el seu informe 2013,”Diez temas candentes de la sanidad española para 2013” de la necessitat de fer negoci amb les bases de dades clíniques. L’eufemisme tecnocràtic s’anomena “open data en salut” i literalment exposa sobre la nostra història clínica que “la informació ha d’estar disponible com un tot i a un cost raonable” amb una insistència més que persistent amb que “no hi hagi restriccions per a certs usos com el comercial”.

Aquest informe defineix tòpic darrera tòpic, escassament documentada, el fil argumental que hem estat escoltant a les classes dirigents al voltant de la sanitat pública. Un relat, hereu de la tradició Tatcherista neoliberal en el qual: no hi ha recursos per un sistema públic de salut, el sistema públic de salut és un servei deficitari i per tant no resulta competitiu, i, a més, com tot servei social és una despesa que s’ha de reduir. Per ells, la solució per a la viabilitat del sistema públic és un sistema de salut mixt público-privat com una fase de transició a un sistema sanitari eminentment privat, on l’atenció sanitària depengui de les possibilitats econòmiques de cada persona.

L’informe seria una mera anècdota sinó fos perquè ha marcat les polítiques del Departaments de Salut d’arreu dels Països Catalans on CiU, amb el recolzament d’ERC, i de forma puntual amb el del PSC i el PP, han anat desenvolupant/seguint.

No ens hauria d’estranyar doncs l’informe comptava amb la il·lustríssima participació del conseller Boi Ruiz quan encara exercia de fet i de dret com a President de la Unió Catalana d’Hospitals i d’Alberto de Rosa, Director General de Ribera Salud (gestors privats de l’Hospital de la Ribera al País Valencià).

El perjudici va més enllà de la confidencialitat de les dades

Des del passat mes de març, a Anglaterra el NHS (National Health Service) pot vendre l’historial sanitari de la població, una oportunitat que la multinacional d’assegurances BUPA ja ha començat a aprofitar, a través de la comprar massiva de dades. Els mitjans de comunicació s’han hagut d’esforçar per legitimar l’operació mercantil i per canalitzar tot el malestar de la població entorn de si hi hauria o no confidencialitat de les dades a la venda.

Responsables del projecte anglès advertien que certs pacients ja han estat “re-identificats ” perquè les asseguradores , els grups farmacèutiques i altres empreses del sector de la salut tenien les seves pròpies dades mèdiques que poden ser creuades amb els registres sanitaris públics i burlar l’anonimat.

Una vegada que projecte VISC+ entri en vigor no sabrem del cert si les nostres dades s’usaran per part d’un departament del govern, d’una companyia farmacèutica o d’una companyia d’assegurances.

Més enllà del debat de la confidencialitat, i fins i tot de si autoritzem o no a cedir les nostres dades mèdiques, és evident que el sistema públic recull i registra una sèrie d’informacions (algunes de caràcter privat) necessàries per a la millor atenció sanitària de la població (per atendre-la millor, per planificar millor). Cal seguir demanant als poders públics que promoguin la salut, que millorin la recerca, que generin coneixement addicional orientat a millorar els serveis de salut que rep la societat. Però, hem de confiar que asseguradores i farmacèutiques faran aquesta tasca?

Cedint la nostra informació sanitària descapitalitzem la sanitat pública

Mentre els pressupostos sanitaris per la pública es redueixen any rere any, assistim a un augment de derivacions de pacients de la sanitat pública a la privada, a la signatura de convenis de compra d’activitat sanitària a centres privats, i a la utilització dels quiròfans dels hospitals públics per a l’aprofitament privat. Una descapitalització que esdevé més dramàtica quan s’inverteixen recursos públics en les eines informàtiques que han de permetre la recollida de la informació sanitària i en la dedicació dels professionals dels centres públics salut (dedicació que resta temps a l’atenció dels pacients) en el seu registre, per a que després aquesta sigui venuda.

Vendre informació essencial per planificar i millorar la nostra salut és descapitalització. Facilitar informació perquè la sanitat privada competeixi amb la sanitat pública és descapitalització. Renunciar a les tasques de promoció de la salut a favor de les empreses farmacèutiques o asseguradores que persegueixen l’ànim de lucre és descapitalització.
Autoritzes que la teva informació sanitària sigui venuda a companyies farmacèutiques, a companyies de tecnologia sanitària, a mútues, a asseguradores, a empreses de recursos humans o a qualsevol ens amb ànim de comerciar amb la salut? Nosaltres no ho autoritzem.

Haurem d’organitzar un fort moviment de resistència a la venda que, com el mateix director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya advertia, és la única situació que podria fer fer-los marxa enrere.